La respiració (1a Part)

Pensem.

No hi ha acció més intrínseca a la nostra vida que l’acte de respirar, és automàtica, respirem sempre mentre vivim i no deixem de respirar mai fins que morim. Però, quan ens hem parat a pensar en la importància o repercussió que la respiració té en el nostre cos? En som conscients de la nostra respiració? Sabem de quina manera respirem i de quines altres maneres podem respirar? Que passa quan som conscients de la nostra respiració?

Nosaltres, com a éssers humans, som capaços de de controlar el ritme de la nostra respiracií i això fa, per cert que puguem fer coses com nadar sota l’aigua sense empassar aigua. Però certament, la major part del temps la nostra respiració és inconscient i són les parts mes profundes i antigues del nostre cervell les que controlen aquest ritme respiratori, el volum d’aire que inspirem o expirem i quan fem la inspiració i la respiració.

Quan tenim consciencia de la nostra respiració i dels nostres moviments podem arribar a tenir un control sobre la nostra ment, la nostre ment i el nostre cos son un i estan interrelacionats, per afectar a un es pot treballar a l’altre i a l’invers. Sembla una definició mística, però molts problemes mentals es tracten amb exercicis i activitats físiques i molts problemes físics és poden tractar amb metodologies psicològiques, per exemple.

Si controlem el nostre moviment i la nostra respiració passarem a ser més conscients de nosaltres mateixos, de la nostra ment i de la nostra capacitat física i psicològica. Si tenim el control conscient de la nostra respiració també tindrem la consciencia del moviment.

S’ha demostrat que entre vida psicoafectiva i respiració hi ha una estreta correlació, tant que algunes manifestacions asmàtiques s’han atribuit a inseguretat emotiva i a la por a l’abandonament.

La respiració oral i superficial es símptome d’ansietat de fet i es un fenòmen que es dóna normalment en aquells individus amb una certa inestabilitat psicomotora.

Ja veurem que per treballar la nostra salut corporal i psicològica, la respiració serà una part essencial de cada un dels moviments dels que parlem, coordinarem la respiració amb el moviment i com a normal general omplirem els nostres pulmons d’aire preparant amb això el moviment de cada exercici, després deixarem anar aquest aire poc a poc, controlant la potència de moviment que aquesta respiració ens proporciona.

Imagineu un ballarí que es llença al terra, amaga el cap entre els seus braços i de cop i volta, d’un salt, torna a posar-se dret disposat a fer un gir i continuar amb el seu ball. Aquests impulsos del cos, estan controlats, a més de la força muscular, amb l’aire que el ballarí respira. Quan està al terra, el ballarí inspirarà aire per poder deixar-lo anar en el desenvolupament del moviment en la pujada, agafant més impuls i creant d’aquesta manera un moviment harmònic i ple de força i potència, el ballarí ho sentirà internament, ja que la facilitat de realització serà mes gran i els seus músculs no trobaran resistències innecessàries al seu moviment, si no impuls. Però l’ull que veu el ball des de fora també nota aquesta harmonia i la força dels moviments del ballarí.

Poseu-vos drets, amb les plantes dels peus ben plantades a terra, descalços, si pot ser, noteu el terra, fent força amb les plantes dels peus, trepitgeu, sentint el terra. Col·loqueu els peus paral·lels, alineats amb les vostres espatlles, el pes del vostre cos ha de recaure entre el dit gros i el segon dit. Ara poseu les mans a la zona intercostal, a la zona dorsal del vostre cos, inhaleu aire i deixeu-lo anar a poc a poc. Sentiu com els vostres pulmons s’omplen d’aire i després es buiden completament. Feu arribar l’aire a la part de darrera dels pulmons, feu-los servir complerts per respirar i noteu com creixen i com es desinflen quan deixeu anar l’aire a poc a poc.